Des de primers de l’any passat, com la imprevisió d’un tsunami, ens envaeix l’onada descomunal de la IA, de notícia diària i progressió exponencial. Com un gran desconegut, penetra a les nostres cases i oficis, amb més rapidesa que internet el 1989. Passats 35 anys, seguim sorprenent-nos del que podem arribar a fer i, sota un prisma crític, del que som capaços de seguir sense fer, passius, encara que el món sembla esvair-se.
Després d’una immersió personal al món del Blockchain, que –segons el meu modest judici– encara té un llarg recorregut per endavant, el 2022 tot semblava girar al voltant de la realitat virtual augmentada i el Metavers. El 2023 va prendre el relleu la intel·ligència artificial (IA). Òbviament, no era res de nou, però eclosiona en aquell moment i en lloc de progressar linealment i deixar-se pair i voler, pren unes magnituds tan excitants com inquietants. Presenta aplicacions reals i potencials que desperten la nostra admiració i sorpresa, que estimulen la nostra imaginació, però també la nostra por que, en extrem, mostra un escenari definitivament catastròfic, apocalíptic.
“Algú ha escrit que la ciència ha tingut molta sort en poder “inspirar-se” en la ciència ficció. Les sempre venerades “2001, una Odisea de l’Espai” o “ a la visió de futur.”
Recordo que fa uns deu anys vaig assistir a una ponència d?una alta executiva d?IBM i va ser la primera vegada que vaig tenir coneixement sobre els fonaments d?aquesta tecnologia. Ens va parlar de “Watson”, un sistema pilot d’IA que ja havia començat a fer els seus passos i fruits en l’àmbit de la salut. Des de llavors vaig anar seguint aquest tema des de la distància, amb interès, però sense profunditat ni regularitat. Quan es comença a parlar del famós ChatGPT, gairebé alhora comença l’oferta de màsters a IA o similars; això em resulta sospitós, o bé la meva velocitat d’actualització i de processament no és l’adequada. A la carpeta del nostre correu, compte d’Instagram, etc. diàriament i diverses vegades ens arriben propostes relacionades amb el tema; és com agafar tots els termes que coneixem de RRHH –també d’altres disciplines, és clar– i posar les lletres IA abans o després. Cada matèria s’acompanya d’aquest ham, cosa que crea des d’admiradors fins a escèptics del que ens pot donar aquesta tecnologia. També es colen fanàtics i negacionistes en línia amb els extremismes actuals.
Afectacions
Com en qualsevol altra novetat ja ha aparegut el mercantilisme en estat pur, des de propostes molt professionals i de valor fins a autèntics oportunistes, falsos experts sense escrúpols, i es fa difícil distingir entre aquesta selva espessa d’oferta. Sempre ens queda el refugi de les entitats de reputació però amb el risc de descartar opcions més senzilles, personalitzades i, segurament, més econòmiques. Una allargada ombra plana sobre les nostres professions en la mesura que es veuran afectades per la IA. Disposem de moltes referències i observatoris des d’on vigilar l’impacte que pot suposar i quins moviments anticipatoris, potser ja reactius, podem fer per no perdre competitivitat o, durament, per sobreviure. Sostenem que en la mesura que aplicatius d’IA puguin reconèixer emocions i la comunicació no verbal (és qüestió de donar-li els patrons) la nostra professió, en concret la de seleccionadors o avaluadors, depèn d’un fil, però gruixut i d’acer. La nostra sensibilitat, saber fer, interpretar, empatitzar, convèncer, intuir, negociar, matisar, etc. encara estan lluny de l’abast de la IA; en general, les habilitats més associades a les relacions humanes i que són molt complicades de parametritzar. No hem d’adoptar una actitud de competència o de proteccionisme amb una eina; sempre ens guanyarà. Probablement, la IA anirà aprimant-se aquest fil i això forma part d’un procés imparable, i l’única sortida que veiem és millorar la nostra proposta de valor personal.“Un bon exercici és desconstruir al màxim la nostra cadena de valor i analitzar fredament en què som insubstituïbles de moment”